Your browser doesn't support javascript.
loading
Mostrar: 20 | 50 | 100
Resultados 1 - 5 de 5
Filtrar
Mais filtros










Intervalo de ano de publicação
1.
J Anal Psychol ; 67(2): 455-467, 2022 04.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-35856549

RESUMO

The author seeks to understand the functioning of the dissemination of false messages (fake news) and its impact on the individual and collective psyche from the perspective of contemporary analytical psychology. The paper considers the current Zeitgeist along with the cultural factors that created the propitious ground for increasing media dissemination from the 1990s onwards. The growing influence of analytical psychology within the sociohistorical approach is valued. The author notes the vulnerability of the individual and collective consciousness to fake news and its insertion into competent and credible conspiracy theories. Despite, on the one hand, the formal efforts of websites, digital platforms and other digital distribution agents to verify and control this dysfunctional communication and, on the other hand, the search for psychological defence measures, there still seems to be no solution in sight.


L'auteur cherche à comprendre le fonctionnement de la dissémination des informations mensongères (fake news) et son impact sur la psyché individuelle et collective, à partir de la perspective de la psychologie analytique contemporaine. Parmi les facteurs culturels qui ont créé un terrain propice à l'augmentation de la dissémination médiatique à partir des années 1990 l'article prend en compte le Zeitgeist actuel. L'influence grandissante de la psychologie analytique dans l'approche sociohistorique est reconnue. L'auteur souligne la vulnérabilité de la conscience individuelle et collective aux 'fake news' et à leur insertion dans des théories conspirationnistes habiles et plausibles. Malgré les efforts officiels des sites web, des plateformes digitales et autres agents de distribution digitale pour vérifier et contrôler les disfonctionnement de cette communication, et malgré les recherches pour trouver des mesures de protection psychologique, il ne semble pas qu'il y ait pour le moment de solution qui se profile.


El autor busca comprender el funcionamiento de la difusión de mensajes falsos (fake news) y su impacto en la psique individual y colectiva desde la perspectiva de la psicología analítica contemporánea. El trabajo considera el actual Zeitgeist junto con los factores culturales que crearon el fundamento propicio para incrementar la difusión mediática desde 1990 en adelante. Se valora la influencia creciente de la psicología analítica dentro de los abordajes sociohistóricos. El autor da cuenta de la vulnerabilidad de la consciencia individual y colectiva a las noticias falsas y a la inserción de estas en teorías conspirativas competentes y creíbles. Aún los esfuerzos formales de sitios web, plataformas digitales y otros agentes de distribución digital para verificar y controlar esta comunicación disfuncional, y, por otro lado, la búsqueda de medidas de protección psicológica pareciera no vislumbrarse todavía una solución.


O autor busca entender o funcionamento da disseminação de mensagens falsas (notícias falsas) e seu impacto na psique individual e coletiva sob a perspectiva da psicologia analítica contemporânea. O artigo considera o Zeitgeist atual, juntamente com os fatores culturais que criaram o terreno propício para aumentar a disseminação da mídia a partir da década de 1990. A crescente influência da psicologia analítica dentro da abordagem sócio-histórica é valorizada. O autor observa a vulnerabilidade da consciência individual e coletiva a notícias falsas e sua inserção em teorias conspiratórias competentes e credíveis. Apesar, por um lado, dos esforços formais de sites, plataformas digitais e outros agentes de distribuição digital para verificar e controlar essa comunicação disfuncional e, por outro lado, da busca por medidas de defesa psicológica, ainda parece não haver solução à vista.


Assuntos
Desinformação , Teoria Junguiana , Estado de Consciência , Humanos , Psicoterapia
2.
Rev. bioét. derecho ; (54): 23-46, Mar. 2022.
Artigo em Espanhol | IBECS | ID: ibc-210213

RESUMO

The effects of COVID-19 pandemic depend on socio-cultural determinants that shield some individuals or groups from the most severe effects or make others more vulnerable to suffering harms to their health, social position, or economic stability. The case of vaccination is symptomatic of how specific groups suffer a higher degree of vulnerability due to socioeconomic inequalities and cultural determinants. Consequently, vaccine hesitancy among these groups might deepen the vulnerabilities, which is why it is necessary to design strategies that, while confronting vaccine hesitancy, do not ignore those structural inequalities which could continue feeding skepticism and resistance to vaccination, if unattended. In this work we claim that public health policies focused on promoting vaccination may benefit from a syndemic approach that considers the synergies between diseases and socioeconomic and cultural determinants. This implies introducing social justice issues into the planning of public health strategies. By critically analyzing the work of bioethicist Norman Daniels —who goes over the moral importance of public health from an interpretation of John Rawls’ theory of justice—we explore the criticism to justice as fairness made by the communitarian and the politics of difference standpoints (specifically, I. M. Young), to show that a syndemic approach to public health is essential to achieve complete vaccination: the design of strategies will have to consider the specific contexts of vaccine hesitant groups, to achieve efficiency vaccinating in the short, medium and long term.(AU)


Las afectaciones por la pandemia de COVID-19 dependen de determinantes socio-culturales que blindan a algunos individuos o grupos de los efectos más severos o vuelven a otros más susceptibles de sufrir daños a su salud, posición social o estabilidad económica. El caso de la vacunación es sintomático de cómo grupos específicos sufren mayor vulnerabilidad por inequidades socioeconómicas y determinantes culturales. Consecuentemente, la resistencia a la vacunación entre estos grupos puede profundizar la vulnerabilidad, por lo que es necesario diseñar estrategias que, al confrontar la resistencia a la vacunación, no dejen de lado aquellas inequidades estructurales que, de no atenderse, seguirán alimentando la suspicacia y renuencia a vacunarse. En este trabajo sostenemos que las políticas de salud pública enfocadas a promover la vacunación pueden beneficiarse de un enfoque sindémico que considere las sinergias entre enfermedades y determinantes socioeconómicas y culturales. Esto implica introducir problemas de justicia social en la planificación de estrategias de salud pública. Haciendo un análisis crítico del trabajo del bioeticista Norman Daniels —quien aborda la importancia moral de la salud pública desde una interpretación de la teoría de la justicia de John Rawls—retomamos las críticas a la justicia como imparcialidad de las posturas comunitarista y delas políticas de la diferencia (específicamente I. M. Young), para mostrar que un enfoque sindémico de la salud pública es indispensable para lograr una vacunación completa: el diseño de estrategias tendrá que considerar los contextos específicos de grupos renuentes a vacunarse para lograr eficiencia a corto, mediano y largo plazo.(AU)


Les afectacions per la pandèmia de COVID-19 depenen de determinants socioculturals que blinden a alguns individus o grups dels efectes més severs o tornen a uns altres més susceptibles de sofrir danys a la seva salut, posició social o estabilitat econòmica. El cas de la vacunació és simptomàtic de com grups específics sofreixen major vulnerabilitat per inequitats socioeconòmiques i determinants culturals. Conseqüentment, la resistència a la vacunació entre aquests grups pot aprofundir la vulnerabilitat, per la qual cosa és necessari dissenyar estratègies que, en confrontar la resistència a la vacunació, no deixin de costat aquelles inequitats estructurals que, de no atendre's, continuaran alimentant la suspicàcia i renuència a vacunar-se. En aquest treball sostenim que les polítiques de salut pública enfocades a promoure la vacunació poden beneficiar-se d'un enfocament sindèmic que consideri les sinergies entre malalties i determinants socioeconòmiques i culturals. Això implica introduir problemes de justícia social en la planificació d'estratègies de salut pública. Fent una anàlisi crítica del treball del bioeticista Norman Daniels —qui aborda la importància moral de la salut pública des d'una interpretació de la teoria de la justícia de John Rawls—reprenem les crítiques a la justícia com a imparcialitat de les postures comunitarista i de les polítiques de la diferència (específicament I. M. Young), per a mostrar que un enfocament sindèmic de la salut pública és indispensable per a aconseguir una vacunació completa: el disseny d'estratègies haurà de considerar els contextos específics de grups renuents a vacunar-se per a aconseguir eficiència a curt, mitjà i llarg termini.(AU)


Assuntos
Humanos , Justiça Social , Vacinação , Pandemias , Betacoronavirus , Infecções por Coronavirus , Coronavírus Relacionado à Síndrome Respiratória Aguda Grave , Recusa de Vacinação , 50207 , Sindemia , Vulnerabilidade a Desastres , Bioética , Direitos Humanos , Ética , Princípios Morais , Justicia , Fatores Socioeconômicos
3.
J Anal Psychol ; 64(4): 587-606, 2019 Sep.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-31418844

RESUMO

This paper outlines the difference between healthy and unhealthy forms of dissociation following, and in response to, traumatic experience, in particular the experience of refugees, calling on 30 years' experience in working with refugees in voluntary and public sectors, including 20 years at the Refugee Therapy Centre, London. It differentiates dissociation from repression, and looks at some of the specific traumatic experiences associated with refugees' displacement and situation, particularly relating to loss. Four key characteristics of resilience are described: 'psychic space', 'sense of self', and the use of a 'listening other' and 'healthy dissociation/resiliency'. Two vignettes are given to illustrate the difference between healthy and unhealthy dissociation.


Cet article souligne la différence entre des formes saines et des formes pathologiques de dissociation, qui surviennent à la suite d'expériences traumatiques et en réponse à ces expériences. L'article s'appuie en particulier sur l'expérience de réfugiés ainsi que l'expérience de trente années de travail de l'auteur auprès de réfugiés dans le secteur public et privé, dont vingt années au Refugee Therapy Centre à Londres. L'article fait la différence entre dissociation et refoulement, et étudie les expériences traumatiques spécifiques des réfugiés, concernant le déplacement et le statut, et particulièrement l'expérience de la perte. Quatre caractéristiques de la résilience sont décrites: « l'espace psychique ¼, « le sentiment de soi ¼, l'accès à « quelqu'un qui écoute ¼ et la « dissociation saine/la résilience ¼. Deux vignettes cliniques sont données pour illustrer cette différence entre dissociation saine et dissociation pathologique.


El presente trabajo da cuenta de la diferencia entre formas saludables y no saludables de disociación, en respuesta a experiencias traumáticas, en particular, la experiencia de los refugiados; a partir de 30 años de experiencia trabajando con refugiados en sectores públicos y privados, incluyendo 20 años en el Centro de Terapia para Refugiados, en Londres. Se diferencia la disociación de la represión, y se atiende a las experiencias traumáticas específicas asociadas a los desplazamientos de los refugiados, y a la situación particular relacionada con la pérdida. Se describen cuatro características de la resiliencia: 'espacio psíquico', 'sentido del sí mismo', 'y el uso de 'otro que escucha' y 'sana disociación/resiliencia'. Se presentan dos viñetas para ilustrar la diferencia entre la disociación saludable y no saludable.


Assuntos
Transtornos Dissociativos/psicologia , Ego , Trauma Psicológico/psicologia , Refugiados/psicologia , Resiliência Psicológica , Adulto , Humanos , Teoria Junguiana , Masculino , Adulto Jovem
4.
J Anal Psychol ; 63(1): 26-46, 2018 Feb.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-29314027

RESUMO

The author offers an account of his evolving relationship with the Rorschach test which for over 20 years as a private practice psychologist, he used in his clinical practice with the intent of mining patients' psyches for useful information about personality organization and functioning. Coinciding with having found himself on the homestretch of analytic training and during a time when he desired clarity on how Rorschach assessment and Jungian analysis could fruitfully merge, there was an unexpected shift in emphasis wherein the Rorschach suddenly became a method for looking at himself as well. This challenge to identify and integrate aspects of self hitherto neglected was found to enrich his clinical practice. An historical perspective on this experience is offered which highlights the enigmatic relationship that existed between Carl Jung and Hermann Rorschach. The proverbial question of 'What might this be?' has been asked when administering the Rorschach for nearly a century. From an analytic perspective, the question is more fully and meaningfully asked when the person doing the asking has also been willing to step in, look around, and take notice of what happens.


Assuntos
Teoria Junguiana , Terapia Psicanalítica/métodos , Teste de Rorschach , Idoso , Feminino , Humanos
5.
Psychother Res ; 26(1): 31-47, 2016.
Artigo em Inglês | MEDLINE | ID: mdl-25084092

RESUMO

OBJECTIVE: This research study explores the concept of clinical wisdom. METHOD: Seventeen psychologists who were nominated multiple times by their peers as wise clinicians participated in an interview on clinical wisdom, analyzed using grounded-theory methods. RESULTS: Participants described clinical wisdom as accepting that the best answers to clients' problems often were not immediately accessible and instead using their sense of their clients, their theory of psychotherapy, and their own experiences of adversity, diversity, and intimate relationships to help clients explore the ambiguities and vulnerabilities they experienced to craft idiosyncratic answers. CONCLUSIONS: An understanding of clinical wisdom is put forward, characterized by markers and principles for practice, to guide therapy processes within therapists' intentionality and direct research on common factors.


Assuntos
Atitude do Pessoal de Saúde , Competência Clínica , Pessoal de Saúde/psicologia , Relações Profissional-Paciente , Psicoterapia , Adulto , Humanos , Entrevista Psicológica , Pesquisa Qualitativa
SELEÇÃO DE REFERÊNCIAS
DETALHE DA PESQUISA
...